divendres, 4 de febrer del 2011

Cor agre (Adrià Puntí)

Si tot va bé, em quedo aquí,
sóc com sóc, m’és igual d’on vinc
menjo merda, farro, ningú m’entén.
Veí d’intèrprets, rucs ignorants,
insults, enveges, cent cops de pal,
deixebles vicaris del fracàs,
Nues, fúcsies, veí d’un cel dispers,
crues, prou músties, botxí del seny,
trucs, cínics i bastards,
tots junts t’ennueguen l’esma.
Cau del pes, ignots retrets
sanglots, saxons, sipais del vent,
un munt de calúmnies, través d’un engany.
Rumiant cabòries, pals de cec,
pampallugues d’innocent,
rubricant mentides, signes d’incomprès...
Nues, fúcsies, veí d’un cel dispers,
crues, prou músties, botxí del seny,
trucs, cínics i bastards,
tots junts t’ennueguen l’esma.
rucs, tísics i covards,
tots junts t’ennueguen l’esma.
i un sol deixant la pell, deixant la pell
cau del pes, ignots retrets,
sanglots, saxons, sipais del vent,
cau pel pes, cau pel pes.