dilluns, 28 de desembre del 2015

Llegint fins que l'any rebenti de vell

No sé ben bé com funciona la cosa. Què fa que t'hagis d'aturar de tant en tant per parlar --per escriure!-- d'allò que estàs llegint.

No sé des de quan ha estat així. Recordo clarament un text que devia fer amb dinou o vint anys. Parlava dels llibres que estava llegint, de la sensació de niu de ser al llit en ple hivern fent el que més m'agradava. Comentava algun fragment d'algun dels llibres. Hi havia tot de referències aviàries: albatros, ales, nius, passerells, etcètera. No recordo si tenia dinou o vint anys. Ara, sí que recordo perfectament aquell text que mai no he publicat però que sé fundacional.

Avui estic igual.


Avui no he corregit ni un sol examen. És el primer dia des que vaig començar les vacances que no he fet res relacionat amb la feina. Tampoc no he sortit a córrer, tot i que duia quatre dies consecutius fent-ho des que em vaig fer el propòsit de tornar-m'hi a posar. L'única desviació de la lectura ha estat una ràtzia per dur al meu fill a un centre comercial a comprar un joc per la PSP4 (regal recent). I prou. La resta del dia, no he fet sinó llegir i badar a estones a internet.

Avui estic igual que quan tenia dinou anys i la meva vida consistia a llegir sense parar.

Llista:

He acabat Instrumental de James Rhodes fa ben poc. Un llibre que m'ha interessat a estones. No puc dir que m'agradés del tot malgrat la potència continguda en algunes parts. No dic que el paio no sigui autèntic. Però algunes parts del llibre no sonaven prou convincents, literàriament parlant. Massa posat d'estrella del rock i massa poca teca literària a partir d'un cert moment. M'ha semblat un llibre d'autoajuda dirigit al propi autor.

També he acabat Huye ràpido, vete lejos de Fred Vargas. M'ha agradat força. El suficient per anticipar que ara que ja no tinc a Henning Mankell escrivint per mi des d'algun racó d'escandinàvia o del continent africà per omplir les meves vacances de meravelloses històries d'assassinats i sentiments i reflexions i retrats socials... M'ha agradat el suficient, deia, per anticipar que ara que ja no tinc a Mankell, potser tindré a Vargas per aportar-me la mena de literatura de gènere que tothom necessita per anar tirant. Em fa l'efecte que entre Vargas i Villaró, aniré fent prou bé.

També havia encetat fa uns dies un llibre molt ben parit de Josep Espunyes (Alt Urgell: motarrots, fets, llegendes) que de moment no he tornat a tocar perquè se m'ha girat molta altra feina.

Dec dur unes 100 pàgines de While Mortals Sleep. M'està agradant moltíssim tot i que em diuen que aquest no és el Vonnegut autèntic, el de més tard. Em fa l'efecte que he llegit només tres vonneguts més, tots ben diferents... Ara, us ben juro que aquest també m'agrada i m'interessa molt. Cap dels sis o set relats que duc llegits m'ha decebut o semblat fluix. Tots tenen elements molt atractius per algú que escriu: de vocabulari, d'estil, d'estratègia, de final, de trama... Sempre hi trobo alguna faceta que fa que el relat valgui la pena.

I mentrestant, a estones tiro endavant Cartes des de la Terra de Mark Twain. M'està semblant el Twain més fluix que mai he llegit. I no és ni que hagi llegit gaire Twain ni tampoc que el llibre sigui una gasòfia. Sigui com sigui, no m'està enganxant tant com jo m'esperava. Li trobo a faltar l'humor d'altres vegades o la brillantor en el discurs. Seguirem informant.

Last but not least, he engegat un dels paquetets rebuts aquest matí: Nombre falso, de Piglia. Recull de relats més alguna nouvelle. El paio és bo. Molt bo. Excel·lent. No estic segur de què és el que fa que per regla general Piglia m'atragui, m'interessi i m'agradi tant. Els dos relats que duc llegits són magnífics. A més, el primer ("El fin del viaje") lliga perfectament amb el primer volum de Los diarios de Emilio Renzi que vaig llegir no fa gaire i que també vaig trobar un llibre magnífic. De fet, "El fin del viaje" m'ha semblat un capítol més de l'altre llibre. No és estrany: són textos coetanis.

Fins aquí la crònica anodina dels likes i dislikes d'avui.


Ps.: M'havia oblidat de dir-vos que fa uns dies vaig llegir Un detective en Babilonia de Brautigan i que em va semblar un llibre boníssim. Tan bo com la primera part del western gòtic que vaig ressenyar fa mesos. Per tant, ja tinc una altra mina on picar juntament a les dels Piglias, Vonneguts i F. Vargas ja mencionades.